•  

Moena e Passo San Pellegrino

Re Laurin e le trei tosate

Re Laurin e le trei tosate

Re Laurin e le trei tosate

I morchies se aeva enciasà colassù, sćiampé da l'Orient, scaré da pòpoi più forc e prepotenc. So re l'era Laurin, strion encantesimador e gran maester de alchimìia. En grazia de siöi poderes i morchies aeva scuert de seda lumenosa le crepe de chi monc e i le aeva fate deventar spavide desche la luna. Con chest encantesem Re Laurin e siöi morchies se aeva vadagnà la fiduzia e l respet de la jent.

Chela tera, comanada da chel re che rejea l bosch, i alberes e i animai, e l saea zipiar sasc e minerai preziosc, l'era na tera encantesemada, la sola al mond scuerta da le marevee de la natura e piena rasa de tesores sconui.

N fil zis lonch de seda corea da piz a piz, dessegnan i tèrmegn del ream, e delaìnt da le crepe del Vaiolon, ades scì grije e nemiche, l'era dut na desteneta de rose chécene: l vidor de le röse. I òmegn, che aeva tema di morchies e de sova sapienza, i stajeva lontan dal vidor de le röse, ben serà int anter le crepe del senester Vaiolon. Nesciun perìcol someava ge dar cruzie ai morchies e a le vivane di lèghes e del bosch. Nesciun, enscin canche dal Latemar l'é ruà n cavalier...

Ladina, la fiöla de Re Laurin nasciuda anter le röse, la era tant bela: i ölges color del ciel, la pel desche i mile fiores de so vidor, i ciavei de seda dal color de l'òr... ma no la era felize e chest fajeva cruziar so pare e dut l pòpol di morchies. Not dapò not, Ladina la jiva su la tor più auta de so ciastel e la spetava l levar del sol, valent amich di enamoré, per ge repeter sova orazion:

"Sol, Sol, son jà descedada,
gei a me pascentar...
Tu sas che giö più no vive,
Sol, che de to lujor..
Gei prest, inant che giö möre,
gei, no te endujiar...
L 'amor che sćiauda i cöres,
gei a me far proar..."

La vardava semper burt, ence se le vivane e i morchies i proava a la consolar.

Demò na oita i ölges de Ladina i era stac contenc: canche i aeva vedù l misterios cavalier, aldelà del tèrmen del vidor de le röse, aut e fort sun so bel ciaval. Ence le vivane, cuciate jù anterint le dasce del bosch, aeva vedù siöi ölges te chel moment.

Ladina, tociada da l'amor, la ciantava duta so pascion:

"Voi te contar, pur zenza te veder,
sta gran pascion che nia no völ zeder.
Tu tu es lontan e no tu me sente
e no tu sas che giö me tormente..."

Ma l vent à menà sova cianzon enscin sun Latemar…

...e coscita na bela dì l cavalier l'é ruà. L'é ruà con dò na procescion de fenc e cavalieres scì forta e paruscenta che duc, le vivane e i morchies sconui anterint i cescogn, i é resté piegn de marevea. Le röse, chele röse che l cavalier aea vedù canche ence el se aeva enamorà de Ladina, apontin chele röse i lo aeva menà enscin colassù.

L cavalier l'à vedù Ladina, rösa anter le röse, e l ge à dit:

"Rue ben bonora ju da Latemar,
bela Ladina per te saludar.
Bela Ladina, no me far morir
scoita valenta che che voi te dir."

E so pòpol amò l la preava:

"Bela Ladina no ge dir de no
a n scì bel cavalier che te domana amor...
Bela Ladina, gei, no te endujiar
te faron noscia reìna, gei sun Latemar..."

Ladina, enamorada, l'à responù:

"L'amor che sente, mio bel cavalier,
l'é più fers che l föch e l'é più ros che l cör"

E ence se a ela ge endespiajeva de lasciar sova jent, la gran pascion ampò contentada la l'à portada demez da le vivane e i morchies siöi amisc, da dute le röse de so vidor, e zenza nince saludar so pare Re Laurin, la é sćiampada envers na növa felicità.

Re Laurin l'era dò a so strionarìe e siöi faturec te un di tropes cógoi che l'era sotint dut so ream. Canche l'é vegnù fora, l'à vedù la marevea e la tema depente sui musc de duc siöi morchies: Ladina no la era più! Re Laurin à vardà te duc i ciantogn de so ream, ma no l l'à troada. Enlaoita desperà l'é jit a ge prear al vent:

"Dì dì se tu l'as veduda,
dì, dì, se tu l'as scontrada;
segur, segur la é se n sćiampada,
nia de più gran che mio dolor!"

E l vent ge à responet:

"Ladina la é se n jita sun Latemar
l'é ben vegnù n bel tos a te la robar
la é bela e la ge piasc, el la völ sposar
l'é l principe de Latemar."

"Apontin mie röse me à tradì! Mai nesciugn era stat bon de ruar te mio prezios ream, tant ben sconù e vardà via anter cheste aute crepe!" pensava pianjan Re Laurin endana che l jiva dò i troes de so vidor. De colp, desperà, l'à comanà:

"Not negra cala,
e scuerji duc chi fiores
oitave inint, oitave inint colores,
e dut chel vert che l reste sut,
dut chel vestì che l reste nut,
chel bel ciantar che l devente mut!”

Mai n encantesem de n strion era stat coscita potent e gran sun chesta tera!

E coscita l scur é calà sun chele röse, i colores é deventé grijes per semper, dut l'era vöit e chiet. Re Laurin l se à serà int coi morchies e le vivane te so ciastel de crepa e l'à volù che mai più nesciugn, tant de dì che de not, podesse veder so vidor de röse.

Ma anter l dì e la not, canche spizolea e canche fior l sol, momenc sćiampé da la malediscion de Re Laurin, se pol amò veder l color de le röse su per le crepe grije del Vaiolon.

L'é passà i egn…

Sun Latemar, endana, a chi doi sposc ge era nasciù trei bele tosate. Ma la felizità no la podeva durar trop!

Na burta dì l prinz de Latemar l'aeva cognù jir en guera sun Ciadinon contra i Trevijegn. Per esser più davejin al Ciadinon, Ladina e le trei fiöle le é jite a star te n löch al soladif che aeva inom Moena. Aló, olache l sol dajeva int da doman fin sera, la é ruada dò n troi ju per le rive de Rancolin e dò sove peste de fata fioriva cescogn de röse.

A Ladina ge saeva tant bel chel post con chela natura encantesimada, forta e jentila, che ence ela, da enlaoita, la se à fat chiamar Moena. Ma i dì i passava pian pian, endana che la spetava che vegnisse de oita so spos. Bure pensieres ge passava per l ciau…

N sospet aricégol ge dajea da cruziar; la se à confidà co la ràdola che semper la la endeletava via per chi dì melanconesc con sove ciantie e con siöi sgoi. Coscì la ràdola la é sgolada sun Ciadinon a veder che che podeva esser suzedù.

L'ucelin l'é ruà giusta a veder l prinz de Latemar che l'era dò a morir e dut entorn i fiores deventava de color del sanch, i sangogn. La ràdola la n'à binà sù un e la ge lo à portà, co la burta növa, a Moena.

Da la gran pascion Moena la é se n jita, anterint chele spessigne, endodanöf sun Latemar e la à tant piant, ma tant piant, che le lègreme à bagnà chele crepe e le se à binà a una sotint, anter i làrejes e i peces del bosch.

Coscì l'é nasciù l lèch del Latemar, chiamà ence "lèch da le lègreme", olache se spelgiava l sol, la luna, le stele, le crepe, l ciel e l bosch, e l vent encrespava chela èga desche la seda.

I egn se dejoijeva un su l'auter e na dì Re Laurin, tormentà da so antica pascion, l'é vegnù fora da chele crepe per jir a troar sova fiöla su per Latemar, olache l vent ge aeva dit.

L se aeva fat larga n mìngol a la oita anterint spessigne, bosć velges e velgiogn, rives de èga subitosa, val freide, scure, misteriose. Ma, da tant velge che l'era deventà, no l'é stat bon de jir e l se à tirà en jù fin canche l'é ruà jun Roncac. Da aló en ju l troi scì pien de röse à descedà sova curgiosità e da enlaoita l'à scomenzà a jir duc i dì te chel löch che tant ge rejonava de sova fiöla.

Na dì l'é ruà enscin jun Rancolin olache l'à cognosciù trei tosate, valente e belote. Cheste, a l veder tant mestie, le ge à domanà:

"Che fasto po Re Laurin
duc chenc i dì sun Rancolin?
Che piànjeto po Laurin
en sèghit e zenza fin?"

E Laurin:

"Dijeme de chi che siede
fosc mìngol me consolerè."

El à responù:

"Nosc pare no l cognoscion
l'é mort sti egn sun Ciadinon.
Mia mare l'à inom Moena,
valenta e bela e de bon cör,
la é jóvena e semper ehela
la é Fata e no la mör."

Coscita l velge Laurin l'é vegnù a saer coche la era stata, e l'é se n jit endodanöf te so encantesem sun Vaiolon olache ades l dorm en pasc.

Last minute una notte

Consigliaci

Cosa vorresti trovare su questo portale di nuovo?



Vuoi essere informato su questi argomenti? (opzionale)


Privacy Policy

Accetto Non accetto

Social stream

Instagram

Newsletter

© 2024 Pixelia - Moena (TN) - www.pixelia.it - P.IVA 02190320222
Disclaimer - Impressum - Privacy - Contatti - Sitemap - Pannello di controllo